Des de fa molts segles, la comarca del Maresme ha estat molt
humanitzada. En aquests últims anys hem vist com l’augment de la
demanda de terreny per habitatge, la poca planificació del territori i la
societat de consum ha portat a una transformació espectacular on el
desordre, l’especulació i les construccions o usos poc assenyats, han
estat en molts casos els protagonistes. S’ha passat a una comarca
dominada pel sector terciari, i a les ciutats i urbanitzacions dormitori.

Novembre 1946: Hortes i garrofers a la part baixa, vinyes erosionades a la falda de les muntanyes. La riera d’Argentona a la vall. (Pere Montserrat) Juny 2006: Zones de lleure, Polígons industrials i vies de comunicació a la part baixa. Urbanitzacions i boscos a la falda de les muntanyes. La riera d’Argentona, amb el curs molt transformat i sense vegetació natural, a la vall.

Juny 1949:Verneda a la riera de Sant Pol, prop de Sant Cebrià de Vallalta. Malgrat el terra pedregós es forma un bosc dens, perquè l’aigua no hi falta mai a l’estiu. (Pere Montserrat) Maig 2006: Plantació de plàtans amb restes de verneda a la riera de Sant Pol, prop de Sant Cebrià de Vallalta. No es pot mantenir un bosc dens per la manca d’aigua que no baixa perquè és captada per pous.

Octubre de 1946: El Montnegre occidental i pla de can Carcassés. A la part central, vinyes abandonades i plantades amb pi pinyoner per reconstruir el sòl granític erosionat. (Pere Montserrat) Juny de 2006: El Montnegre occidental a la part central, urbanització en pendent que erosiona els vessants de les muntanyes. Construccions cares a causa de la quantitat de murs que s’han de fer per salvar els desnivells, els antics conreus de secà s’han convertit en jardins de gespa. Una gran plantació de pi insigne ocupa el pla de can Carcassés.

Juliol 1948: Torrent de Cirers; alzinars densos a les voreres amb alguns roures entre els que es troba Quercus x montserratii de C. Vicioso. Tram final molt sorrenc i típic dels torrents i rieres del Maresme. (Pere Montserrat) Juliol de 2006: Algunes alzines i roures a les vores, amb moltes espècies introduïdes (canya, bident de vinya, meravelles), aspecte brut. Tram final sorrenc amb ciment mig arrencat típic d’actuacions mal fetes als torrents i rieres del Maresme.

Gener de 1946: A primer terme l’Hyparrhenietum (Hyparrhenia hirta, H. sinaica, Heteropogon contortus, etc.). Vinyes i garrofers en els vessants de secà, hortes regades amb aigües dels aqüífers a la plana. (Pere Montserrat) Agost de 2006: A primer terme el Rubo-Coriaretum (esbarzer, roldor, etc.) i un dipòsit d’aigua ja que s’han esgotat i contaminat les aigües de l’aqüífer. La urbanització ocupa la plana i s’expandeix pels antics vessants de secà.

Maig 1950: Vessant septentrional de Burriac. Vegeu com l’exposició NNE és la més favorable per a la recuperació del mantell forestal i la menys afectada pels freqüents incendis (cada 2-6 anys normalment) que impedeixen la repoblació forestal. (Pere Montserrat) Maig de 2006: Vessant septentrional de Burriac. La creació de zones protegides (Parc de la Serralada Litoral) i la disminució dels incendis afavoreix la recuperació del mantell forestal.

Crèdits