Entre 1945 i 1950, Pere Montserrat realitza el treball doctoral “Flórula de la cordillera litoral catalana, trozo comprendido entre los ríos Besós y Tordera”. El publicarà a la revista Collectanea Botanica entre els anys 1955 i 1964.
  
L’any 1968, els diferents articles
es recopilen en un llibre obra de
referència actual per a l’estudi		 L’activitat agrícola ocupava gran part de les zones més planeres i vessants de les muntanyes (desembre de 1945).


 
Trets remarcables de la flora de Pere Montserrat
• Elabora un catàleg amb 1.295 espècies recolzat per un herbari de 8.000 plecs.
• Recull i revisa les dades sobre flora dels seus antecessors i les reuneix amb els seus resultats.
• Defineix l’àrea que ocupen en el territori tots els components de la flora i fa mapes de distribució (corologia).
• Estudia la variabilitat morfològica d’algunes espècies, i arriba a definir set varietats i tretze formes noves.
• Actualitza la nomenclatura de les espècies i fa una revisió de noms. Fa un estudi crític d’alguns tàxons mal coneguts i modifica la categoria sistemàtica d’algunes plantes.
• Deixa obertes preguntes per a les futures generacions.
• Assenyala la presència d’unes 150 espècies vegetals noves a la Serralada Litoral Catalana.		  
Mapa de les zones explorades botànicament
a la comarca del Maresme, entre 1750 i 1945
.
 


Mapa de les zones explorades per Pere Montserrat entre 1945 i 1949
.
 


    Hipèric pulcre (Hypericum pulchrum)
Espècie raríssima als Països Catalans, pròpia de boscos humits sobre sòl àcid. Citada per primera vegada a Catalunya.		    

Fraret (Arisarum vulgare subsp. simorrhinum)
Espècie molt rara a Catalunya on apareix a poques localitats. Al Maresme existeixen diferents poblacions, algunes amb formes intermèdies particulars estudiades a la tesi de P. Montserrat.)
.
 


    Isòet (Isoetes duriei)
Petita falguera pròpia de prats humits temporalment inundats. La localitat de la Roca del Vallès era la més meridional de Catalunya.		    

Col silvestre (Brassica oleracea subsp. robertiana)
Espècie de roques i cingles, força rara als Països
Catalans. A partir de races com aquesta s’han generat
les cols que actualment cultivem. Cita nova per a la
província de Barcelona.
 


    El·lèbor verd (Helleborus viridis
subsp. occidentalis)
Espècie pròpia de boscos caducifolis humits i pastures subalpines. No es coneixia la seva presència
a la Serralada Litoral.		    
Julivert venecià (Peucedanum alsaticum subsp. venetum)
Espècie d’origen estepari molt rara a Catalunya. Cita nova per a la comarca.
 


  Orquídia de provença (Orchis provincialis)
Orquídia molt rara a Catalunya, pròpia de brolles acidòfiles. La població d’Argentona va ser una cita nova per a la Serralada Litoral.		      

Òlbia (Lavatera olbia)
Espècie molt rara a Catalunya citada per primera vegada a la comarca del Maresme. Antigament apareixia a l’alocar, però a causa de la degradació de les rieres, captacions d’aigües, etc., s’hi ha fet molt rara.